Pares i mares! Us deixem aquesta informació, extreta del web de l’Hospital de Sant Joan de Déu, que parla sobre la por i com ajudar als infants a gestionar-la. Esperem que us sigui d’ajuda!
La por és una de les emocions més freqüents en els nens i una de les primeres en manifestar-se. Però, sabem com ajudar els petits a superar els temors?
Què és la por?
La por és una emoció habitual durant la infantesa, que apareix quan el nen sent perill, per una amenaça real o no. És un comportament normal i necessari per al desenvolupament evolutiu, i en la majoria dels casos, disminueix de forma natural a mesura que creixem.
Com qualsevol emoció, la por es manifesta a tres nivells: la conducta (evitant una situació, mostrant inquietud o hipervigilància, etc.); els sentiments i pensaments subjectius (esperar sempre el pitjor, preocupar-se per no poder afrontar una situació, etc.); i la reacció fisiològica (suor, mareig, tensió muscular, mal de panxa, mal de cap, etc.).
Com pots ajudar els nens a identificar la por?
• Cal deixar l’espai necessari perquè el nen expressi les preocupacions i les pors. Quan la por es manifesti, és important que en parleu: escolta el nen amb atenció i transmet-li confiança, tranquil•litat, afecte i seguretat. No li recriminis que tingui por ni l’avergonyeixis perquè l’expressi. Cal entendre que, per a ell, la por és real.
• Explica-li que, de vegades, tu també tens por. Compartir aquesta experiència amb l’infant l’ajudarà a entendre que és una emoció que tothom sent en certes situacions de la vida.
• Pots dibuixar un termòmetre (graduat de l’1 al 10) que mesuri «graus de por». Posa exemples de situacions que provoquin por en el nen i marca en el termòmetre els «graus de por» corresponents a cada cas.
• És molt útil fer una llista de coses que facin por al petit. Després, és interessant separar les situacions reals (foscor, trons, gossos, separació dels pares, crits, mort, etc.) de les irreals (monstres, bruixes, fantasmes, vampirs, etc.).
• Una activitat molt profitosa és buscar fotografies o fer dibuixos de les coses que facin por al nen i posar-les en una capsa o una bossa. De tant en tant, reviseu conjuntament les pors de la capsa i, si és el cas, estripeu les que es vagin superant.